El passat dissabte, els equips sèniors vam rendir un petit homenatge a Guillem Sardà, Satan com el coneixíem tots al món del rugby. 1 minut de silenci abans de cada partit i retirada de la samarreta nº15, posició que ocupava sovint quan jugava al club.
Els equips masculí i femení del club que participem de les lligues catalanes, jugarem la temporada actual sense aquesta samarreta, en honor a en Satan, que va deixar empremta en tots els que el vam conèixer i vam poder compartir amb ell, tant dins com fora del camp.
Descansa en pau company.
Sènior Femení.
DEFINIDA LA DIVISIÓ D’HONOR CATALANA. EL POBLE NOU HI SERÀ.
El Sant Cugat B tornava a Barcelona per jugar-se amb les locals el ser o no ser a la DHC, després d’haver dominat l’any passat en els enfrontaments directes. S’inaugurava la temporada a la Mar Bella amb un duel a cara o creu entre dos actuals semifinalistes de la màxima competició catalana. Ni més ni menys.
El Poble Nou va vèncer, però no va ser fàcil. Les vallesanes sempre van estar combatives, van sortir amb molta empenta, sobretot al set piece, i li van posar rodes a la melé. Semblava que les visitants tenien tots els asos de la baralla i aprofitant l’avantatge psicològic que dona el domini en les fases de conquesta, van arrencar amb més determinació. Després d’uns instants de tempteig, a la que la pilota va començar a córrer, les negres van veure que eren elles qui tenien les millors cartes.
Les tres quarts estaven inspirades en el joc de mans i estiraven l’ample del camp, generant superioritats clares als extrems. En una d’aquestes, Judith Bonjorn desbordava en l’obert i encetava el marcador en el minut set. Les poblenovines no es conformaven amb aquest matalàs i, amb cert control del joc, aplicaven el full de ruta proposat en la prèvia. Les davanteres picaven dures entre el quinze i les backs amenaçaven tant des dels centres com a les puntes. A l’equador de la primera part, María Campos, enèrgica a les vores de marca, entrava imparable.
Amb 10 a 0, el Sant Cugat havia de reduir distàncies si volia tenir opcions a treure el cap per la lliga gran. Molt lluitadores, van posar tota la carn a la graella i van tancar al CNPN a la 22 pròpia.
Si el Poble Nou es va mostrar fiable en tots els aspectes de joc, en el més associatiu, la defensa, va ser excel·lent. Les noies van saber tancar els espais, una vegada i una altra, sobre la mateixa línia d’assaig. Van saber avortar pick and goes i escomeses per fora. No fa de maldir que la defensa guanya partits.
Aquest tram d’excel·lència defensiva va coincidir amb un cert descontrol a l’hora de la sortida de l’òval i en la presa de decisió. La inferioritat numèrica, per la groga a Laia Chica, afegia dificultats.
El Poble Nou va tornar a agafar el ritme a les acaballes d’aquest temps i va disposar de bones ocasions per eixamplar el resultat. Al darrer minut, Vanessa Vargas rubricava una bona acció d’Helena Olasz. La mig de melé va taponar una patada de l’apertura contrari i la flanker es llençava per plantar. 15 a 0 al descans.
Tot amb l’avantatge en un lloc segur, el Poble Nou va tornar amb ganes. Un bon xut de Núria Diego, Vegas, posava a l’equip en zona d’atac, i ella mateixa generava la inèrcia que concloïa Laia Melià. Nerea Sagasti s’esmolava les botes i transformava. Ja no tornaria a fallar.
Cinc minuts després, tornava a ser Laia qui, actuant com a ala, des de camp propi, guanyava a tothom per velocitat. 29 – 0.
Una altra expulsió temporal, d’Ainara Ortiz, rebaixava una mica el souflé i les cugatenques aprofitaven per marcar. Olasz però, elèctrica, va seguir amb tota la fe del món una pilota fins al try contrari i, tirant-se a la piscina, va plantar. Deixava el marcador definitiu. 36 a 7.
En l’últim terç va arribar la cara més amarga del matx amb la mala caiguda de Andrea González, jugadora del Sant Cugat. L’àrbitre va parar el partit perquè poguessin assistir a la lesionada. Li desitgem una ràpida recuperació. La reanudació no va ser senzilla.
Destacar l’actuació de tot el XV local, on costaria destacar a una sola jugadora per sobre de la resta. Gran partit d’equip.
També felicitar, pel seu debut a Èxit, Priscila i Lara.
El proper partit ja serà a DHC.
3×3
David Garcia, entrenador del sènior Femení
Sènior Masculí B/Sub23
Dissabte es diputava la 4 jornada de lliga del Grup C, per als locals el seu segon encontre aquesta temporada.
Jornada emotiva a causa de la pèrdua del company i mític 15 del Club, Guillem Sarda àlies Satan. Tot i haver estat un cop dur per als del Poble Nou, veníem amb bona assistència als entrenaments i amb jornada de descans, això feia preveure que tindríem molts jugadors disponibles, així que se’ns girava feina. Amb els 23 escollits i amb ganes d’homenatjar la figura del nostre amic i jugador, sortim al camp amb dues consignes, atacar sense pilota i jugar alegre amb ella.
Just després del minut de silenci, comença el partit, rebem bola i comencem, després d’unes primeres fases endavant, cometíem alguna errada i perdíem la pilota, això ho aprofitava Spartans per tirar-nos enrere, en uns primers moments de desconcert, en una jugada complicada dins de 22 nostres, després d’una bona recepció sota pressió del nostre darrer Jordi, dona un passe a Kevin Rodríguez i treu un xut que surt per la seva 22, donant-nos la possessió al seu camp. Trèiem la touch i després d’un parell de contactes obrim fins a la punta o convertim el nostre primer assaig obra de Pol Font, posant 5 a 0. Julen transforma la primera del partit 7 a 0.
Ens tornen la pilota i a partir d’aquí l’equip entra en joc, agafem la pilota i posem una marxa més, ataquem a bon ritme dominat al contrari, fruit del bon joc i de la picardia d’un debutant: Mateu L després d’una fase de contacte aixeca la pilota i atacant a l’eix s’escapa fent una gran carrera per plantar a bandera. Julen torna a transformar posant el 14 a 0. Les poques ocasions que tenen els de Granollers es troben amb un jove equip que l’hi encanta jugar sense pilota, la bona actitud en defensa i la pressió imposada per als barcelonins, va fer que els Spartans no poguessin aprofitar les boles que tenien. A partir d’aquí domini dels locals, amb un altre assaig de Pol Font per l’ala. Julen transforma 21 a 0.
Després d’una estona de joc al mig del camp els locals es troben amb una mele, la guanyem i pilota a la línia que després d’uns bons moviments entrega l’ovalada a Jordi que després d’un eslàlom, plantarà sota de pals per sumar 5 punts més, Julen transforma 28 a 0. Una de les jugades divertides, touch i maul, tot sota control, anem endavant consignes clares, seguim, seguim crida Andy i de sobte el 2 de l’equip novell només en la posició, decideix obrir al 10 que ràpidament la dona per Julen que tot i anar passat amb els dits l’atrapa per sumar un altre assaig, més conversió, 35 a 0. Encara quedaria la darrera, Andy trenca agrupant i desorganitzant la defensa contrària, es treu un passe a en Bernat que descarrega amb en Max, que menjar-se el placatge i donar la marca a en Kevin per posar l’últim assaig de la primera part, prèvia transformació de Julen S, 42 a 0.
Anem al vestidor, les cares de concentració dels jugadors no feia témer gaires sorpreses, parlem, l’equip està endollat, però igualment sempre hi ha algun aspecte a millorar, detectem alguna errada de rols a prop del contacte les nostres postes no aguanten prou i acaben caient al parany del 9. Mirem de posar solució i sortim amb ganes de continuar imposant el nostre ritme de joc. Comesa la segona part serà més igualada entre els dos equips.
La defensa del CNPN continua ofensiva i atura tots els atacs dels Spartans. En atac trobem dues vegades més el forat… la primera amb un bon contra-atac dels 3/4 liderat per Pol González que juga amb Pol Font que transmet la pilota a Julen i fa un altre assaig. Julen cedeix la conversió a Unai que per molt poc no passa entre els pals, quedant el marcador 47 a 0. Tot i el domini dels locals, els Spartans continuen intentant suma i tenen clar que han d’allunyar-nos de la seva 22, i dur-nos amb el peu al nostre camp. En una d’aquestes recupera la pilota Pol González que contraataca, fent una bona escapada, ràpidament se sumen suports i en una seqüència de passes, en Pol G per en Bernat que ràpidament descarrega per en Max que amb el defensor al d’amunt treu un passe per en Julen una mica passat, en veure que la pilota es queda enrere i que no arriba, deixa el peu enrere i xuta la pilota endavant… arribant en suport en Lucas, que abans que surti la planta 52-0.
En Julen xuta i converteix per deixar el marcador 54-0.
El partit acabarà amb una marca merescuda del conjunt de Granollers amb joc de davanters, 54-5.
Així s’arriba al final del partit. Satan, pots descansar en pau amic. El relleu està aquí. No sé si arribaran a tenir la cintura més ràpida de Catalunya… però com juguen, alegre, donant màgia i fent assajos.
Gràcies nois, és el millor homenatge que li podíeu fer.
Guillaume Brue i Roger Martínez, entrenadors del Sènior Masculí B/Sub23
