Sènior A – CN Poblenou 43 – RC València 19
El pasado sábado 22 de Febrero, los del Poblenou recibían al RC Valencia en La Mar Bella. Durante la primera mitad, nuestra defensa tuvo algunos errores de toma de decisiones en situaciones que terminaban con malos placajes, pero no lo suficiente como para perder el liderazgo del partido.
Los locales pelearon por momentos con algunas pelotas perdidas pero gracias a nuestro scrum muchos fueron recuperados y acabaron en victoria. La estrategia ofensiva se vio claramente exitosa ya que fuimos capaces de romper la línea defensiva fácilmente.
Nuevamente, CNPN demostró estar mejor preparado para este partido tomando distancia en el marcador rápidamente y dominando durante las dos partes. Con un resultado final de 43-19 nuestro equipo provó ser una potencia a reconocer en esta Liga.
Sub16 – RC Sitges 38 – CN Poblenou 22
Després de la dura derrota contra els Gòtics de la setmana passada per 12 a 43, en la que, malgrat l’esperit de lluita, no ens vam mostrar capaços de plantejar al rival una estratègia per contrarestar el seu plantejament del partit, dissabte vam viatjar a Sitges amb l’objectiu de refer-nos anímicament i mirar de treure faves d’olla.
Santa Bàrbara sempre és un camp incòmode, pel terreny de joc, i per la duresa que sempre acostuma a mostrar el rival. I aquesta vegada no va ser cap excepció.
Sitges va plantejar un partit amb les conegudes entrades del seu millor davanter Joan Pacheco, que guanya sempre la línia de l’avantatge quan entra, i fer jugar el seu segon centre, Mathias Pablo Merle, molt ràpid i físic, a partir del passadís de 15 metres, on mostrava una efectivitat quasi letal.
Malgrat això, el nostre equip va demostrar en vàries fases de joc prou solidesa per aturar les escomeses de l’equip local, amb un gran desgast en defensa de la tercera línia i els centres. Sitges no tenia un dia especialment inspirat, però duen el seu sistema de joc ben après i jugaven amb l’automàtic posat.
L’Aniol va encarregar-se personalment d’aturar cada entrada del seu rival homònim, i el duel -soterrat i d’alta intensitat- es va quedar en taules. Pacheco no ho va tenir tan fàcil aquest cop. La nostra davantera funcionava, i les fases de conquesta estàtica ens eren força favorables, en una fase del joc on -degut al nostre menor tamany- acostumem a patir sovint. Max Subias va liderar la davantera amb la intel·ligència a què ens té acostumats, sortint de núm 8 en melé i servint bones pilotes d’atac i, sobretot, escapant-se en dues jugades assajades de touche que van aixecar la grada per la seva bella factura i execució. El maul també va donar el seus fruits, i aquests èxits van aconseguir soldar la davantera, que es va anar mostrant més i més sòlida al llarg del decurs del partit.
La línia de tres quarts va tenir molta feina, amb una transmissió no massa fluïda, i amb dificultat per entreveure les opcions en atac, però es va mostrar esforçada durant tot el partit, lluitant tot el què podia i sabia en defensa.
Durant vàries fases del partit, vam poder tenir el Sitges contra les cordes però, malauradament, no vam saber endur-nos el partit.
Capítol a part mereixen dues errades que ens van desdibuixar el resultat amb 14 punts en contra. La primera, un xut blocat que va acabar en assaig, i la segona, la darrera del partit, una pilota que no vam saber controlar dins la nostra 22, i que també va acabar en assaig. Són errades sobre conceptes bàsics, que haurem de treballar en els entrenaments, però sense aquests 14 punts, el resultat hagués estat de 24 a 22, que reflexa molt millor el què realment va ser el partit.
Això significa que tenim equip per plantar cara i que tenim força recorregut per millorar.
MVP: Alba Comerma, es va mostrar molt sòlida tant en melé com en touche i va realitzar una gran feina en defensa.
